Mal Record

MAL RECORD
Ara, que el tren se’ns ha escapat
I els viatges son a nous paratges,
el meu pensament recorda ràbies,
pors, silencis foscos, crits, venjança…
Ara me’n adono que només voldria recordar
rialles, diàleg, compromís, responsabilitat,
comunicació……
Què ens va passar? Perquè no som amics?
Anem per una estació de tren recorren les bigues de fusta,
quan podrien fer equilibris per sobre els camins de ferro,
com dos funambulistes que han assajat el perill.
Si ens haguéssim entès, si haguéssim dialogat,
Si ens haguéssim mirat als ulls……….
ara no tindria aquest mal record.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari